Sequeres i circulació atmosfèrica a la Mediterrània Occidental

  1. Caldentey Brunet, Joan
Dirigida per:
  1. Miquel Grimalt Gelabert Director/a
  2. Jorge Lorenzo Lacruz Director

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 02 de de febrer de 2016

Tribunal:
  1. Javier Martín Vide President/a
  2. Joan Josep Estrany Bertos Secretari/ària
  3. Encarnación Galán Gallego Vocal

Tipus: Tesi

Resum

Aquesta tesi doctoral estudia el fenomen de les sequeres meteorològiques a la Mediterrània occidental (Illes Balears), enteses com aquells períodes en els quals es produeix una disminució de les precipitacions en relació a la mitjana d‟una zona al llarg d‟un determinat període de temps, entre el 1950 i l‟any 2010 en aquest cas. Les sequeres són un risc geogràfic (amb un fort component climàtic i conseqüències correlacionat amb patrons de teleconnexió que, d‟acord amb els estudis anteriors poden influir de manera més o manco real en les precipitacions com per exemple l‟ Oscil·lació de Sud,l‟Oscil·lació de l‟Atlàntic Nord,l‟Oscil·lació de la Mediterrània occidental i l‟Oscil·lació mediterrània. S‟han observat correlacions tant reals com discutibles pel que fa a aquests patrons i als totals mensuals de precipitació. hidrològiques) que històricament han afectat l‟àrea balear donada la irregularitat interanual de les precipitacions pròpies del seu clima mediterrani. Per aquest fet, s‟han seleccionat un total de 62 estacions situades a les Illes Balears. 3 a l‟illa de Menorca, 53 a Mallorca,4 a l‟illa d‟Eivissa i 2 a Formentera d‟acord amb els criteris de disponibilitat de dades de precipitacions mensuals i diàries entre els seixanta anys del període d‟estudi i el fet de garantir una cobertura mínima de tot l‟arxipèlag. Per detectar els anys secs s‟ha utilitzat en primer lloc el clàssic mètode dels quintils mentre que per detectar aquells episodis en què el dèficit de precipitacions es perllonga més enllà dels 12 mesos de durada l‟índex estandarditzat de sequera pluviomètrica (IESP/ IES) que estudis similars dins el context del Llevant mediterrani espanyol, amb unes condicions climàtiques molt similars a les Illes Balears, han demostrat ser plenament eficient. Una vegada detectats els grans eixuts que han afectat el territori insular (1950-2010) s‟han cartografiat mitjançant un sistema d‟informació geogràfica les anomalies respecte a valors mitjans de precipitació anual observant fins a set patrons de distribució de les sequeres balears. En aquest sentit s‟observa una desigual afectació tant temporal com territorial de la sequera a les Illes Balears. Fet pel qual, també s‟ha cartografiat l‟evolució temporal i geogràfica d‟aquests episodis utilitzant els resultats de l‟ índex esmentat. Per acabar s‟ha intentat trobar una possible correlació entre l‟aparició cíclica d‟aquestes sequeres amb la circulació atmosfèrica a la Mediterrània occidental.