Los procesos creativosel caso de un centro de diseño Web

  1. Serrano Martínez, Cecilia 1
  2. Bergua Amores, José Ángel 1
  1. 1 Universidad de Zaragoza
    info

    Universidad de Zaragoza

    Zaragoza, España

    ROR https://ror.org/012a91z28

Revista:
Grafica: documents de disseny gràfic = documentos de diseño gráfico = journal of graphic design

ISSN: 2014-9298

Any de publicació: 2015

Volum: 3

Número: 5

Pàgines: 13-27

Tipus: Article

beta Ver similares en nube de resultados
DOI: 10.5565/REV/GRAFICA.22 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Grafica: documents de disseny gràfic = documentos de diseño gráfico = journal of graphic design

Resum

Aquest article sorgeix d'un estudi etnogràfic realitzat durant nou mesos, d'octubre de 2012 a juliol de 2013, en un centre de treball de programadors i dissenyadors web situat a Saragossa. L'objectiu és conèixer els mecanismes i situacions que es generen dins del procés creatiu en un equip de treball considerat com a creatiu. La nostra hipòtesi principal és que la creativitat està composta per una sèrie d'elements interconnectats, que afavoreixen la realització de determinades funcions professionals. Per això, una segona hipòtesi és que hi ha certs entorns de treball que estimulen connexions i maneres de treballar creatius. La investigació aporta una sèrie d'elements característics de la creativitat i conclou que hi ha un equilibri híbrid entre la vida professional i el lloc de treball, la qual cosa és decisiu per a la localització dels treballadors creatius.

Referències bibliogràfiques

  • Amabile, T. M. (1990). “Within You, Without You: The Social Psychology of Creativity, and Beyond”, en Runco, A., Albert, R. S. (1990).Theories of creativity. California: Sage Publications
  • Appadurai, A. (2005). Modernity at Large. Cultural Dimensions of Globalization. Minneapolis: Minnesota Press
  • Badiou, A. (1999). Ser y acontecimiento. Buenos Aires: Manantial.
  • Bakhtin, M. (1984). Problems of Dostoevsky´s poetics. Minneapolis: University of Minnesota Press
  • Barron, F. (1976). Personalidad creadora y proceso creativo. Madrid: Ed. Marova.
  • Bourdieu, P. (1984), Distinction. London: Routledge
  • Clark, A. (2003). Natural-Born Cyborgs. Minds, technologies, and the future of human intelligence. New York: Oxford University Press.
  • Corso, G., Espósito, E. y Baraldi, C. (1996).Glosario sobre la teoría social de Niklas Luhmann. México: Universidad Iberoamericana, Iteso, Anthropos.
  • Deleuze, G. (1987). El bergsonismo. Madrid: Cátedra.
  • Durkheim, É. (1987). La division social del trabajo. Madrid: Akal
  • García Calvo, A. (1993). Contra el tiempo. Zamora: Lucina
  • Koestler, A. (1975). The act of Creation. London: Picador.
  • Moger, S. (2009).The Routledge companion to creativity. London: Routledge.
  • Davies, J. (2009). “Online connections, collaborations, chronicles and crossings”, en Willett, R., Robinson, M., Marsh, J., (2009).Play, Creativity and Digital Cultures. New York: Routledge.
  • Florida, F. (2002).The rise of the creative class. New York: Basic Books
  • Florida, F. (2010).La Clase Creativa. La transformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo XXI. Barcelona- Buenos Aires. México: Ed Paidós
  • Fumagalli, A. (2010). Bioeconomía y capitalismo cognitivo. Hacia un nuevo paradigma de acumulación. Madrid: Los Libros de la Catarata.
  • Gadamer, H. G. (1999).Truth and method. New York: The Continuum Publishing Company
  • Gilbert, X. (2007). “Globalizing Local Knowledge in Global Companies”, en Ichijo, K., Nonaka, I., (2007).Knowledge creation and management. New Challenges for Managers. New York: Oxford University Press.
  • Granovetter, M. S. (2000). "La fuerza de los vínculos débiles". Política y Sociedad nº 33
  • Hoc, J-M. (2005). “Cooperation between human cognition and technology in dynamic situations”, en Sternberg, R. J., Preiss, D. D., (2005).Intelligence and Technology. The impact of tools on the nature and development of human abilities. Mahwah: Lawrence Erlbaum Associates
  • Kosko, B.(1995). La lógica borrosa. Barcelona: Crítica.
  • Laddga, R. (2010), Estética de la emrgencia. Buenos Aires: Adriana Hidalgo Editora.
  • Leadbeater, C. (2008). We-Think. Mass innovation not mass production. London: Profile Books
  • Levi-Strauss, C. (1964). El pensamiento salvaje. México: FCE.
  • Luhmann, N. (1995). Social Systems. Stanford: Stanford University Press
  • McLuhan, M. (2001). Understanding Media. London: Routledge Classics
  • Morin. E. (1998). Introducción al pensamiento complejo. Barcelona, Ed. Gedisa.
  • Parsons, T. (1988). El sistema social. Madrid: Alianza.
  • Pope, R. (2005). Creativity. Theory, History, Practice. Oxon: Routledge
  • Sawyer, R. K. (2011). Explaining Creativity: The Science of Human Innovation. New York: Oxford University Press
  • Shiner, L. (2004). La invención del arte. Barcelona: Paidós
  • Spencer-Brown, G. (1994). Laws of Form. Portland: Cognizer.
  • Sternberg, R. J., y Preiss, D. D. (2005).Intelligence and Technology. The impact of tools on the nature and development of human abilities. Mahwah: Lawrence Erlbaum Associates
  • Tsoukas, H. (2009). “Creating organizational knowledge dialogically: an outline of a theory”, en Rickards, T., Runco, M. A., Moger, S., (2009).The Routledge companion to creativity. London: Routledge.
  • Watkins, M., (2000). Invisible Guests. Woodstock, CT: Spring Publications
  • Watzlawick, P., Helmick Beavin, J., y Jackson, D. (1967). Pragmatics of human communication. A study of interactional patterns, pathologies, and paradoxes. Toronto: Norton & Company.
Fuente de los datos: Dialnet