Ideas políticas y agentes del triunfo del Despotismo Ilustrado Español(1756-1766)

Resum

El Despotisme Il·lustrat a Espanya va ser una forma eficaç de modernització de l’absolutisme mentre les peces del sistema –rei, Domus Regia, estat modernitzador, Il·lustració pragmàtica- van estar en equilibri. L’època d’esplendor va ser la del regnat de Ferran VI, amb el govern de Carvajal-Ensenada i fins i tot amb Wall. L’arribada dels italians amb Carles III va desequilibrar la fórmula, tot creant un gran malestar polític que va esclatar el 1766, enmig de la carestia i de la protesta de les classes baixes. El nou govern va fer més profund encara el desequilibri quan va fer del rei Carles III una figura sacralitzada i una autoritat suprema inapel·lable que era la peça única que dominava totes les altres. La reial gana va permetre les reformes i un aire de prosperitat i de bon govern es va estendre pel país a causa d’uns ministres capaços; però el nou Despotisme Il·lustrat espanyol, forjat durant els motins, va aprofundir en la idea –tan estimada pel rei –i per molts dels ministres il·lustrats!- d’una Espanya eterna en la qual la monarquia absoluta i la religió única fossin fonaments naturals i incommovibles de l’estat i de la “constitució del regne”.