Vitalitat i substitució del català a la Franja i l'aragonèsCauses i mecanismes

Résumé

La pèrdua de diversitat lingüística i cultural a Europa s'ha accelerat en l'últim segle, especialment a partir de la segona meitat del segle XX. Des del marc d'estudi dels processos de substitució lingüística s'han destacat dues causes com les principals: el procés de modernització econòmica i l'homogeneïtzació política duta a terme per l'Estat-nació. Però aquests contextos socioeconòmics i polítics capaços de provocar la substitució lingüística no porten a la desaparició d'una llengua fins que s'activen els mecanismes socials, tant els necessaris, com la bilingüització i la distribució funcional de les llengües, com els suficients, com ara la ruptura de la transmissió lingüística intergeneracional i el desplaçament de la llengua en les relacions endogrupales. Diferents recerques desenvolupades, bona part d’elles pels membres del Seminari Aragonès de Sociolingüístic, han ajudat a ajudar enfocar l’anàlisi sobre la vitalitat del català i l’aragonès. Recerques com la de Sorolla (2016) han permès focalitzar-se en un inici del canvi de les normes endogrupals entre els jóvens catalanoparlants, que en part usen el castellà entre ells. L’explotació de l’Enquesta d’Usos Lingüística a la Franja (2014) ha permès aprofundir en el coneixement de l’estat de la transmissió intergeneracional, detectant la pèrdua de manteniment en la població més jove, i alguns punts febles a les comarques nord de la Franja. El Cens de 2011 ha permès confirmar la presència del català i l’aragonès arreu del territori aragonès, més enllà dels territoris on es considera com a pròpia, i ha permès fer una aproximació al seu nombre total de parlants. A més, per primer cop a l’Estat s’ha analitzat les dades censals a partir de les unitats familiars, permetent inferir l’estat de la transmissió lingüística intergeneracional, amb importants diferències entre l’aragonès i el català, i detectant quantitativament una erosió a la part sudoccidental de la Franja. A més, es presentarà el disseny primigeni d’una recerca del Seminari Aragonès de Sociolingüística en una de les zones on l'aragonès manté la seua vitalitat.