Las relaciones personales nietos y abuelos

Resumo

Introducció Les estadístiques més recents en referència a les relacions entre néts i avis posen de manifest que set de cada deu avis espanyols participen en la cura dels seus néts i un 87% mantenen relacions familiars estretes. Davant aquesta manera de vida que s'obre pas dia a dia, imposada per la pròpia dinàmica de la societat moderna, les jurídicament injuriades relacions néts-avis, es troben davant d'una nova situació, en la qual les posicions de tots dos subjectes que intervenen abandonen la irrellevància jurídica per convertir-se en un debat essencial del Dret de Família Contingut de la investigació El objecte de la tesi doctoral ve integrat per proporcionar una visió de les relacions néts-avis, des de la seva aparició en les albors de la història fins a la regulació continguda en la Llei 42/2003, de 21 de novembre. En aquesta investigació s'han analitzat les relacions néts-avis tant des del punt de vista del dret de família com des del punt de vista de les resolucions administratives, posant l'accent, no en els avis, com de costum sol esdevenir en estudis d'aquesta naturalesa, sinó en els menors, examinant amb rigor la dimensió del marc jurídic creat per la Llei a favor seu, la naturalesa del dret i les conseqüències de tota índole que pugui comportar el seu incompliment. S'ha pretès de la mateixa manera, i amb esperit crític i constructiu, mostrar el patrimoni jurisprudencial que sobre la matèria existeix fins a la data, amb especial atenció a les resolucions dictades per la Ilma. Audiència Provincial de les Illes Balears. Conclusió La tesi arriba a la conclusió que les relacions personals néts-avis són, abans que res i sobretot, un dret dels néts, un dret amb característiques pròpies. Un dret que s’erigeix com a superior, i la seva infracció pot oferir conseqüències civils i penals. Un dret que la Llei no protegeix adequadament ja que el subjuga a la voluntat dels progenitors. Un dret que, tant els tribunals de les Illes Balears, com l'Administració Autonòmica, encara en ocasions de gran dificultat, reconeixen i garanteixen en la pràctica totalitat dels supòsits.